La sorpresa era un roure de plata

Aquí teniu l'Elena Ferrer estudiant el camí de la Retirada.
I el cartell que vàrem penjar per tot arreu a Camprodon, Espinavell, Molló, Llanars...

L'endemà grans i petits vam pujar a Coll Pregon des d'Espinavell, èrem uns 30. Feia mig núvol i ens vam estalviar la calorada. La sorpresa que Elena Ferrer ens havia preparat era un petit roure de plata. El roure és un arbre vinculat a la memòria a quasi totes les cultures, com ens va explicar l'Elena, que des de fa temps treballa sobre la vida dels arbres lligada a la vida dels homes.









Abans de trobar el roure vam esmorçar galetes de saüc, i pa amb fuet i formatge.Moltes gràcies a tots els qui vau participar!

A Coll Pregon

"Una vegada i prou" en memòria dels exiliats de la Guerra Civil, el 16 d'agost a Espinavell

"Una vegada i prou” . A mig agost, L’artista Elena Ferrer us proposa una caminada i una instal·lació a Coll Pregon (Espinavell), en memòria dels exiliats de la Guerra Civil Espanyola que fugiren per aquest indret el 1939. Com us deia a anteriors notícies d'aquest bloc, molta gent va passar per aquestes muntanyes fugint de les tropes franquistes. Fa poc hi va haver a Molló, en el marc de la Fira de l'Exili unes declaracions de gent que aleshores eren nens i vàren viure la retirada (podeu veure un vídeo de l'acte una mica més avall).

L’acte començara a l’Ermita de la Mare de Deu de les Neus d’Espinavell a les 9,30 del dematí. Una hora i mitja més tard els caminants arribaran a la frontera francesa i han de trobar un objecte especial (l'Elena no vol que sapigueu què és fins aleshores) que s’ha de desenterrar. Després hi haurà un petit esmorzar i els viatgers tornaran amb l’objecte trobat. Es posarà en una vitrina i serà exposat a la sala d’actes de l’Ajuntament de Molló fins el dia 14 de setembre, tots els matins de 10 a 14 hores (diumenges tancat).
El projecte forma part d’una série de treballs de l’artista que fan referència a la memòria, a la relació de l’home amb la natura, i a la relació entre les persones a la societat.
A travès d’aquest projecte que poua en el ritual i en les pràctiques escultòriques, es parla de la pèrdua de memòria històrica i també de la pèrdua dels coneixements que organitzaven la vida quotidiana.

Aquest no és el primer treball que fa l'Elena relacionat amb el tema de la memòria. Fa tres anys va publicar la documentació del projecte “...I ara quasibé no l’abraces” a partir d’entrevistes realitzades a diverses persones del petit veïnat de Feitús, prop de Camprodon. Les entrevistes prenien com a pretext els arbres de l’indret i la gent recordava qui, com i perquè s’havien plantat. A partir d’aquí es desenvolupava un treball de desenterrament de la vida quotidiana de muntanya que es va materialitzar en un cd i un gran pòster amb les fotografies de tots els arbres.

Amb aquest acte seguim el nostre viatge a travès del Pirineu. Espero compartir l'experiència amb tots vosaltres, i ja sabeu que podeu publicar aquí els vostres comentaris, fotografies i vídeos!