"La paret seca. Paisatges intervinguts" de Alícia Cassadesús tanca a l'olivar d'es Barral de Cadaqués l'edició 2008 d'aquest viatge

El dia 12 l'Alícia proposava a la galeria Cadaqués Dos una tertúlia sobre la paret seca amb Isidre Escofet , Firmo Ferrer i Domènec Moli, excitats i moderats per Vicenç Altaió. Van parlar de paret seca, de vinyes i d'oliveres a Cadaqués.
Milers de metres d'aquests murs fets amb meravellosa saviesa, tot un paisatge fet arquitectura. A la taula rodona es va parlar de tot això amb entusiasme i passió. Altaió va "excitar" també les aportacions del públic, d'Antoni Pitxot, J.Antonio Millan, Cristina Massanés entre altres.

"Durant la realització del treball he conegut a dues persones l’experiència de les quals m’ha semblat que a molta gent li agradaria de conèixer; en Firmo Ferrer i l’Isidret Escofet, a banda de Domènec Moli autor del llibre "Jardins de pedra seca". D’aquí parteix la idea de fer una tertúlia entre aquests pous de saviesa popular, i em semblava que qui conduís la tertúlia, l’encarregat de fer aflorar aquesta saviesa popular, estaria molt bé que fos algú que tingués una mirada teòrica per aportar-nos, però sobretot també una mirada sensible, i que s’estimés també el lloc. Voldria que la xerrada acostés la gent aquesta saviesa popular a partir d’una mirada artística; La tertúlia serà a la Galeria Cadaqués Dos i amb això, d’alguna manera, col·loquem la pedra seca al nivell d’obra d’art". Alícia Casadesús





L'endemà a l'olivar d'Es Barral, Alícia Casadesús va presentar la seva intervenció mitjançant un recorregut que va tenir la seva part visual, sonora i poètica.

Plàcida Vidal a Massanet de Cabrenys

El 22 i 23 d'agost Plàcida Vidal va fer un curs d'herbes remeieres al Festival Maçart de Massanet de Cabrenys. Va ser un éxit!
Vam parlar de l'entorn ecològic i humà de la Vall del Bac, vam resseguir els passos de la gent que hi va viure fins el seu despoblament a finals dels 80 i vam veure fotografies de La Canova, la casa on la Plàcida va nèixer i es va criar. Ella va anar a viure a Molló i més tard a l'Empordà. Ara fa anys que viu amb el seu marit a una casa de Vilarnadal.
Plàcida va aprendre els remeis naturals dels ensenyaments de la seva mare i del seu pare. Al taller es va fer una pomada pel dolor i un oli. S'hi va apuntar molta gent de Maçanet i també va col·laborar la mestressa del Cau de les Marietes, l'escola de natura prop de Figueres.

La sorpresa era un roure de plata

Aquí teniu l'Elena Ferrer estudiant el camí de la Retirada.
I el cartell que vàrem penjar per tot arreu a Camprodon, Espinavell, Molló, Llanars...

L'endemà grans i petits vam pujar a Coll Pregon des d'Espinavell, èrem uns 30. Feia mig núvol i ens vam estalviar la calorada. La sorpresa que Elena Ferrer ens havia preparat era un petit roure de plata. El roure és un arbre vinculat a la memòria a quasi totes les cultures, com ens va explicar l'Elena, que des de fa temps treballa sobre la vida dels arbres lligada a la vida dels homes.









Abans de trobar el roure vam esmorçar galetes de saüc, i pa amb fuet i formatge.Moltes gràcies a tots els qui vau participar!

A Coll Pregon

"Una vegada i prou" en memòria dels exiliats de la Guerra Civil, el 16 d'agost a Espinavell

"Una vegada i prou” . A mig agost, L’artista Elena Ferrer us proposa una caminada i una instal·lació a Coll Pregon (Espinavell), en memòria dels exiliats de la Guerra Civil Espanyola que fugiren per aquest indret el 1939. Com us deia a anteriors notícies d'aquest bloc, molta gent va passar per aquestes muntanyes fugint de les tropes franquistes. Fa poc hi va haver a Molló, en el marc de la Fira de l'Exili unes declaracions de gent que aleshores eren nens i vàren viure la retirada (podeu veure un vídeo de l'acte una mica més avall).

L’acte començara a l’Ermita de la Mare de Deu de les Neus d’Espinavell a les 9,30 del dematí. Una hora i mitja més tard els caminants arribaran a la frontera francesa i han de trobar un objecte especial (l'Elena no vol que sapigueu què és fins aleshores) que s’ha de desenterrar. Després hi haurà un petit esmorzar i els viatgers tornaran amb l’objecte trobat. Es posarà en una vitrina i serà exposat a la sala d’actes de l’Ajuntament de Molló fins el dia 14 de setembre, tots els matins de 10 a 14 hores (diumenges tancat).
El projecte forma part d’una série de treballs de l’artista que fan referència a la memòria, a la relació de l’home amb la natura, i a la relació entre les persones a la societat.
A travès d’aquest projecte que poua en el ritual i en les pràctiques escultòriques, es parla de la pèrdua de memòria històrica i també de la pèrdua dels coneixements que organitzaven la vida quotidiana.

Aquest no és el primer treball que fa l'Elena relacionat amb el tema de la memòria. Fa tres anys va publicar la documentació del projecte “...I ara quasibé no l’abraces” a partir d’entrevistes realitzades a diverses persones del petit veïnat de Feitús, prop de Camprodon. Les entrevistes prenien com a pretext els arbres de l’indret i la gent recordava qui, com i perquè s’havien plantat. A partir d’aquí es desenvolupava un treball de desenterrament de la vida quotidiana de muntanya que es va materialitzar en un cd i un gran pòster amb les fotografies de tots els arbres.

Amb aquest acte seguim el nostre viatge a travès del Pirineu. Espero compartir l'experiència amb tots vosaltres, i ja sabeu que podeu publicar aquí els vostres comentaris, fotografies i vídeos!

A TUIXENT ES VAN BANYAR AMB FLORS

Us envio algunes imatges del taller de veu i flors que la Carme Bosch i el Tomas Clements van fer a Tuixent. Cants, olors, collites, banys i massatges....

A MOLLÓ, PER SANT JOAN, PREPARANT EL PROJECTE DE L'EXILI

L'Elena Ferrer i jo vam estar per Sant Joan a Molló preparant el projecte de la memòria que es farà a l'agost. Vam aprofitar que hi havia la Fira de la Retirada i de l'Exili, dedicada a la memòria dels qui travessaren la frontera pels colls d'Ares, Pregon i Siert tot fugint de les tropes franquistes.
A la fira, diversos testimonis de la retirada van parlar dels seus records.



També vam anar a Coll Pregon i a Coll de Siert tot seguint el camí de la retirada. Amb les pluges estava tot preciós, sortia aigua de tot arreu, i les flors feien catifes a terra.

A Molló hi va haver foguera, una de les fogueres de Sant Joan més altes que he vist els darrers anys. Una nit de solstici meravellosa amb petards i riures , mentre al cel volaven les bruixes enamorades del diable

Pau Castell ha escrit sobre la Festa de Tuixent

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de gaudir d’un cap de setmana molt especial a la Vall de Lavansa, envoltat de gent interessant i parlant a més d’un tema que m’apassiona: la bruixeria i la cultura pirinenca.

Com no podia ser d’altra manera, la presència de les bruixes a l’ambient va fer que la pluja, el sol i la boira s’anessin succeïnt al llarg de les hores (ja sabem què passa quan “les bruixes es pentinen”…). Vam parlar d’herbes, d’ungüents, de feminitat i de conjurs i cançons màgiques, partint sempre de la base sòlida que ens ofereixen els documents per tal de no deixar-nos emportar per aquests temes tan “volàtils”. L’interès i el caliu del públic va portar a encetar un debat molt ric, que va continuar, un cop acabada la conferència, pels carrers i places de Tuixent.

Ja de retorn a la capital, el dilluns al matí, em vaig adonar que tota la roba feia olor a una barreja de romaní, farigola, maria lluïsa i demés herbes de les que van cremar a la foguera el dissabte a la nit. Tot plegat em va fer pensar en una de les converses amb la Clara Garí i la Carme Bosch sobre una paraula que apareix en els processos de bruixeria, quan expliquen que les bruixes “perfumen” les criatures. Perfumar. No pas amb colònies o aigües sinó, tal com diu la paraula, amb fum. Fum de plantes i de flors que netegen el cos i l’ànima, que guareixen.

Un punt de partida immillorable, entre boires i perfums, per aquest viatge que comença. Gràcies per tot i molta sort!

4-6 de juliol taller de veu i flors a Tuixén

TALLER DE VEU I FLORS A TUIXENT . 4-6 De Juliol
La veu i les flors: Invocació a les plantes medicinals de l’entorn.
Aquest taller s’adreça a persones de totes les edats que tinguin ganes de conèixer les plantes del nostre entorn a un nivell sensitiu a través de la veu. Tots sabem mirar, tots sabem cantar, i amb aquestes habilitats tan senzilles aprendrem a connectar més profundament amb la natura i amb nosaltres mateixos.
Professors: Carme Bosch, artesana, especialista en flors. Thomas Clements. Músic, especialista en veu.

PROGRAMA
Divendres 4 de juliol. 18-20 hores : Invocació a l’esperit de la lavanda
• Presentació de la lavanda i de les seves propietats. Infusions i massatges
• Exercicis de respiració i veu. Invocació amb la veu a la lavanda

Dissabte 5 de juliol. 10-14 hores: Invocació a l’esperit de la menta i de la farigola
• Sortida per recol·lectar farigola i menta al costat del riu. Presentació de les propietats medicinals de la farigola i de la menta. Recol·lecció per fer herbari. Rams i infusions
• Exercicis de respiració i veu. Invocació amb la veu a la farigola i a la menta

Dissabte 5 de juliol 16-20 hores Invocació a l’esperit de la rosa
• Presentació de les propietats medicinals i de la simbologia de la rosa. Massatges.
• Exercicis respiració i veu. Invocació amb la veu de la rosa

Diumenge 6 de juliol. 10-14 Invocació a l’esperit de la milfulles
• Presentació de les propietats medicinals de la milfulles. Rams, corones, infusió.
• Identificació de les plantes que es trobaran en el camí. Recol·lecció per fer herbari
• Exercicis respiració i veu Invocació amb la veu de la milfulles

Preus Adults: individual 80 euros parella: 150 euros Nens fins 12 anys gratuit
INFORMACIO I INSCRIPCIONS: Nau Côclea info@naucoclea.com

Dissabte passat a Tuixent

A la Festa de les Trementinaires va ploure, però no gaire. El Viatge va començar amb una xerrada de Carme Bosch i Pau Castell sobre Trementina i Bruxeria. Tothom va participar.
Vam parlar molt, d'herbes, de bruixes, d'espiritualitat i de connexions amb les coses intangibles i immaterials. Ho vam passar molt bé.
Així de verda i de vital estava la Vall de La Vansa sota la pluja:
...Seguint uns fils d'Ariadna per les baranes podeu veure, fins a finals d'estiu l'aquelarre de bruixes de Carme Bosch:
I a la porta del Centre Social encara queda una placa...d'un Teleclub!!! quina relíquia!. Vaig fer un video petit amb el mòbil , quan sàpiga comprimir-lo us el poso...

Comença el viatge: botànica i bruxeria a la Festa de les Trementinaires a Tuixent

Demà comença el viatge amb una festa: la Festa de les Trementinaires a Tuixent.
Era més o menys a principis del XIX, després de la Guerra del Francès. Als masos de la Vall de Lavansa, a l'Alt Urgell, no corria el diner. I el diner s'havia fet imprescindible per viure a tota Europa, perquè sense diners ja no es podien comprar llavors, ni roba, ni estris de conreu, ni pagar impostos. La gent de la Vall que vivia molt aïllada dels circuits del comerç van començar a passar-les magres.
Una vella i una jove de cada mas, entre els masos més pobres, van encetar aleshores un viatge a peu, tres o quatre mesos l'any, a vendre la trementina (la resina dels pins) i herbes de muntanya. Feien un circuit que anava fins Barcelona, desprès a l'Empordà, la Garrotxa i de tornada.
La Sofia d'Ossera, la darrera trementinaire, va fer els seus darrers viatges a finals del segle passat. Avui, a Tuixent, el Museu i la Festa de les Trementinaires recorda aquestes dones valentes. I per això el nostre viatge comença aquí, i va cap al mar.
A la Festa de les Trementinaires de Tuixent, Pau Castell, historiador i Carme Bosch, botànica i artesana parlaran de plantes i bruixeria i explicaràn per què es va voler confondre a les Trementinaires amb les Bruixes. Serà el dia 24 de maig a les 5 de la tarda, tots hi sou convidats

Pirineu, un viatge d’estiu és una ruta que comença a Tuixen i acaba a Cadaqués. Una proposta de camí per recórrer parcialment o en la seva totalitat, a peu, amb bicicleta, a cavall o amb cotxe, en solitari o acompanyat, des de finals de la primavera fins la fi de l’estiu de 2008. En definitiva, una invitació al viatge.
El camí, traçat per la Nau Côclea de Camallera, vol posar de relleu les comunitats humanes que han transitat i transiten l’espai pirinenc: trementinaires, pastors, exiliats, contrabandistes, excursionistes, traginers.
A alguns indrets del recorregut el viatger troba les propostes de diversos creadors. Tallers, accions, recorreguts i intervencions a la natura. Algunes accions estan fixades des del principi. D’altres apareixeran a mesura que els viatgers facin el camí. Tots esteu convidats a proposar-ne.
Pirineu, un viatge d’estiu és també un punt d’encontre virtual, on s’aniran aplegant les experiències dels viatgers com s’apleguen les aigües a les valls pirinenques. Perquè els viatgers formen avui, sovint sense saber-ho, una de les comunitats humanes més grans del Pirineu. Una comunitat inestable, nòmada i fugissera en l’espai físic, però molt sólida en alguns territoris del pensament i la cultura contemporànies.