Pau Castell ha escrit sobre la Festa de Tuixent

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de gaudir d’un cap de setmana molt especial a la Vall de Lavansa, envoltat de gent interessant i parlant a més d’un tema que m’apassiona: la bruixeria i la cultura pirinenca.

Com no podia ser d’altra manera, la presència de les bruixes a l’ambient va fer que la pluja, el sol i la boira s’anessin succeïnt al llarg de les hores (ja sabem què passa quan “les bruixes es pentinen”…). Vam parlar d’herbes, d’ungüents, de feminitat i de conjurs i cançons màgiques, partint sempre de la base sòlida que ens ofereixen els documents per tal de no deixar-nos emportar per aquests temes tan “volàtils”. L’interès i el caliu del públic va portar a encetar un debat molt ric, que va continuar, un cop acabada la conferència, pels carrers i places de Tuixent.

Ja de retorn a la capital, el dilluns al matí, em vaig adonar que tota la roba feia olor a una barreja de romaní, farigola, maria lluïsa i demés herbes de les que van cremar a la foguera el dissabte a la nit. Tot plegat em va fer pensar en una de les converses amb la Clara Garí i la Carme Bosch sobre una paraula que apareix en els processos de bruixeria, quan expliquen que les bruixes “perfumen” les criatures. Perfumar. No pas amb colònies o aigües sinó, tal com diu la paraula, amb fum. Fum de plantes i de flors que netegen el cos i l’ànima, que guareixen.

Un punt de partida immillorable, entre boires i perfums, per aquest viatge que comença. Gràcies per tot i molta sort!