A MOLLÓ, PER SANT JOAN, PREPARANT EL PROJECTE DE L'EXILI

L'Elena Ferrer i jo vam estar per Sant Joan a Molló preparant el projecte de la memòria que es farà a l'agost. Vam aprofitar que hi havia la Fira de la Retirada i de l'Exili, dedicada a la memòria dels qui travessaren la frontera pels colls d'Ares, Pregon i Siert tot fugint de les tropes franquistes.
A la fira, diversos testimonis de la retirada van parlar dels seus records.



També vam anar a Coll Pregon i a Coll de Siert tot seguint el camí de la retirada. Amb les pluges estava tot preciós, sortia aigua de tot arreu, i les flors feien catifes a terra.

A Molló hi va haver foguera, una de les fogueres de Sant Joan més altes que he vist els darrers anys. Una nit de solstici meravellosa amb petards i riures , mentre al cel volaven les bruixes enamorades del diable

Pau Castell ha escrit sobre la Festa de Tuixent

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de gaudir d’un cap de setmana molt especial a la Vall de Lavansa, envoltat de gent interessant i parlant a més d’un tema que m’apassiona: la bruixeria i la cultura pirinenca.

Com no podia ser d’altra manera, la presència de les bruixes a l’ambient va fer que la pluja, el sol i la boira s’anessin succeïnt al llarg de les hores (ja sabem què passa quan “les bruixes es pentinen”…). Vam parlar d’herbes, d’ungüents, de feminitat i de conjurs i cançons màgiques, partint sempre de la base sòlida que ens ofereixen els documents per tal de no deixar-nos emportar per aquests temes tan “volàtils”. L’interès i el caliu del públic va portar a encetar un debat molt ric, que va continuar, un cop acabada la conferència, pels carrers i places de Tuixent.

Ja de retorn a la capital, el dilluns al matí, em vaig adonar que tota la roba feia olor a una barreja de romaní, farigola, maria lluïsa i demés herbes de les que van cremar a la foguera el dissabte a la nit. Tot plegat em va fer pensar en una de les converses amb la Clara Garí i la Carme Bosch sobre una paraula que apareix en els processos de bruixeria, quan expliquen que les bruixes “perfumen” les criatures. Perfumar. No pas amb colònies o aigües sinó, tal com diu la paraula, amb fum. Fum de plantes i de flors que netegen el cos i l’ànima, que guareixen.

Un punt de partida immillorable, entre boires i perfums, per aquest viatge que comença. Gràcies per tot i molta sort!